Avui els nostres castanyers i castanyeres de 6è han anat a buscar les castanyes i les paperines de l'escola.
dimarts, 30 d’octubre del 2012
Castanyada
La Castanyada és una festa popular de Catalunya que
se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la
celebració a la vigília d'aquesta diada. A Occitània també se celebra la castanyada (castanhada),
però no pas associada al dia de Tots Sants, sinó com una celebració o festa de
la tardor.[1] Com
el halloween en uns altres països, la castanyada
catalana prové d'una antiga festa ritual funerària.
Consisteix
en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i
fruita confitada. La beguda típica de la 'castanyada' és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres
venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en
paper de diari (paperina). En molts llocs, el dia de Tots Sants, els confiters organitzen rifes de panellets i
fruita confitada.
Data:1 de novembre
Lloc:Catalunya
Els inicis de la festa de
tots sants data del segle IX, l´ església destina aquesta festivitat a la
memòria de tots els sants que van esmerçar les seves vides en la propagació i
la defensa de la fe cristiana.
La
Castanyada
Antigament
la castanyada era un àpat familiar dedicat als morts i que venia a ser la resta
dels antics àpats funeraris. A més de les castanyes torrades, es mengen també
moniatos i panellets i es beu vi dolç. Tradicionalment, la castanyada havia
tingut un to sever i de culte, que manifestava el respecte als difunts, sovint
s´ acabava la vetllada passant el rosari per les seves animes.
A l´
actualitat, la celebració a pres un aire festiu i les castanyes solen reunir
les famílies i grups d´ amics per fer gatzara.
Quan arriba la tardor, i el temps del fred comença a
dibuixar-se a l’horitzó retornen les festes a la vora del foc. En el nostre
calendari, la Castanyada i la menja de panellets són uns costums que, malgrat
haver perdut el seu caràcter d'ofrena funerària original, segueixen complint
una important funció social.
"Per Tots Sants, castanyes i panellets ".
Segons diuen alguns cronistes aquesta tradició de menjar castanyes, molt arrelada a tot Catalunya, es va iniciar durant la nit que va del dia de Tots Sants (1 de novembre) al Dia dels Morts (2 de novembre). Fa anys, durant aquesta vetllada, els campaners de les esglésies no paraven de fer sonar les campanes per avisar els veïns de l'arribada del moment de pregar pels seus difunts. El gran cansament que produïa moure les rudimentàries estructures dels campanars durant tantes hores feia necessari poder refer forces. Per això els campaners s’enduien castanyes, el fruit que més abundava en aquesta època de l’any, i alguna ampolla de vi dolç, per fer-les passar millor i, a la vegada, combatre el fred en els pocs moments de descans.
"Per Tots Sants, castanyes i panellets ".
Segons diuen alguns cronistes aquesta tradició de menjar castanyes, molt arrelada a tot Catalunya, es va iniciar durant la nit que va del dia de Tots Sants (1 de novembre) al Dia dels Morts (2 de novembre). Fa anys, durant aquesta vetllada, els campaners de les esglésies no paraven de fer sonar les campanes per avisar els veïns de l'arribada del moment de pregar pels seus difunts. El gran cansament que produïa moure les rudimentàries estructures dels campanars durant tantes hores feia necessari poder refer forces. Per això els campaners s’enduien castanyes, el fruit que més abundava en aquesta època de l’any, i alguna ampolla de vi dolç, per fer-les passar millor i, a la vegada, combatre el fred en els pocs moments de descans.
Elisabeth Trigueros, Daniela Murillo i Adriana Macias.
LA CASTANYADA
a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumeixen aquests
aliments per no defallir. Se sol La Castanyada és una festa
popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants,
tot i que darrerament la castanyada
catalana prové d'una antiga festa ritual funerària.
Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i
fruita realment se n'ha desplaçat la
celebració a la vigília d'aquesta diada. confitada. La beguda típica de la
'castanyada' és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres
venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en
paper de diari (paperina). En molts llocs, el dia de Tots Sants,
els confiters organitzen rifes de panellets i
fruita confitada. Sembla que el costum d'ingerir aquestes menges -altament
energètiques- prové del fet que durant la nit de Tots Sants,
vigília del dia dels morts segons la tradició cristiana, es toca a morts sempre
seguit fins a la matinada; amics i parents ajuden els campaners representar amb
la figura d'una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d'abric
i amb mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes per a
la venda al carrer. Les castanyeres d'abans eren molt diferents de les d'avui.
Vestien de manera pròpia. Duien unes faldilles de sargil molt amples i folrades, amb
davantal de cànem i llana. Al cap duien una caputxa blanca de llana, molt llarga,
que els arribava fins més avall de mitja faldilla. La
duien lligada al coll i a la cintura.
Actualment,
la castanyada s'ha convertit en una revetlla de Tots Sants, i se celebra en l'àmbit familiar,
extrafamiliar i comunitari -a les escoles és la primera de les quatre festes
tradicionals escolars, juntament amb Nadal, Carnestoltes i Sant Jordi-, ja sense referència ritual ni
memorial envers els mort
Fatoumata Touray, Gisselle Salinas.
La castanyada
La castañera según un auca del s. XIX.
En la Castanyada (Castañada), la variante
catalana de esta fiesta tradicional, no sólo se degustan castañas asadas si no
que se acompañan de panellets,9 boniatos y fruta confitada, incluyendo la
castaña confitada. La bebida típica de la castanyada es el moscatel.
Parece que la costumbre de ingerir estos
alimentos -altamente energéticos- proviene del hecho que durante la noche del
Todos los Santos, vigilia del día de los muertos, se tocaba a muertos sin cesar
hasta el amanecer; amigos y parientes ayudaban a los campaneros a realizar esta
dura tarea, y todos juntos consumían estos alimentos para no desfallecer.
Se suele representar con la figura de una castañera:
una mujer mayor, vestida con ropa pobre de abrigo y con un pañuelo en la
cabeza, delante de un puesto callejero para asar casta.
Bilal.r
la castanyada
La Castanyada és una festa
popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots
Sants, tot i que darrerament se
n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada. A Occitània
també se celebra la castanyada (castanhada),
però no pas associada al dia de Tots Sants, sinó com una celebració o festa de
la tardor.[1] Com el halloween dels països anglosaxons, o el Magosto i el Actualment, la castanyada s'ha
convertit en una revetlla de Tots
Sants, i se celebra en l'àmbit
familiar, extrafamiliar i comunitari -a les escoles és la primera de les quatre
festes tradicionals escolars, juntament amb Nadal, Carnestoltes i Sant
Jordi ja sense referència ritual
ni memorial envers els morts: Samaín gallecs, la castanyada catalana prové d'una antiga festa
ritual y funerària.
Antigament la castanyada era un àpat familiar dedicat als
morts i que venia a ser la resta dels antics àpats funeraris. A més de les
castanyes torrades, es mengen també moniatos i panellets i es beu vi dolç.
Tradicionalment, la castanyada havia tingut un to sever i de culte, que
manifestava el respecte als difunts, sovint s´ acabava la vetllada passant el
rosari per les seves animes.
A l´ actualitat, la celebració a pres un aire festiu i les
castanyes solen reunir les famílies i grups d´ amics per fer
Antigament la castanyada era un àpat familiar dedicat als
morts i que venia a ser la resta dels antics àpats funeraris. A més de les
castanyes torrades, es mengen també moniatos i panellets i es beu vi dolç.
Tradicionalment, la castanyada havia tingut un to sever i de culte, que
manifestava el respecte als difunts, sovint s´ acabava la vetllada passant el
rosari per les seves animes.
A l´ actualitat, la celebració a pres un aire festiu i les
castanyes solen reunir les famílies i grups d´ amics per fer gatzara.
ouarda o i hayat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)