divendres, 13 d’abril del 2012

Canvi climàtic (grup 3)



Vet aquí una vegada en un bosc anomenat Pedraforca, on tota la gent que anava de picnic tirava deixalles com:papes,llaunes...
Allà hi vivia un llop trempat  i molt reciclador per això li deien llop reciclador. Aquest llop era molt reciclador i també era molt amable, despert, respectuós, reciclador i que ajuda a tothom.



Un dia la família va anar al bosc a fer un picnic. El llop, de mentre estava reciclant els altres llocs i quan volia anar-se’n a casa seva va veure que la família tiren les deixalles. El llop va agafar el moment oportú i va veure que la Marta i en Martí estaven recullin les deixalles. 






El llop els va dir:
-Bon dia nois ,moltes gracies per ajudar-me a recollir les deixalles.
-ah,però tu qui ets?
-ha ha ha perdoneu per no presentar-me sóc el llop reciclador, i vosaltres?
-Doncs jo sóc la marta i aquest és el meu germà Martí i volem ajudar-te a reciclar .
El llop els hi va donar de nou les gràcies i els va ensenyar la seva casa .En Martí i la Marta s’havien emocionat al trobar un llop reciclador que parla. A la casa del llop hi havia llibres,cartells,enciclopèdies i tot tractat de reciclar, el llop el primer que va fer es ensenyar-los els llibres per reciclar. Quan la Marta i en Martí se’n van tornar amb els seus pares, es van dedicar a recollir les deixalles que havien fet, però els hi van dir:
-Martí,  Marta deixeu les deixalles no fa falta recollir-les.
- No pare, això no està res bé, deixar les deixalles tirades perquè contaminarem el bosc
- Si ho dius, d’acord.
El llop es va alegrar per conèixer els pares d’en Martí i la Marta. Els pares quan van entrar es van emocionar, dels llibres, enciclopèdies i tot sobre reciclar. El que va fer és conèixer el llop i quan el llop va saber que no reciclen el que va fer es portar-los al futur. Quan van anar al moment oportú perquè van trobar boscos cremats, cases cremades etc...


Quan van tornar els pares van començar a plorar pensant que tota la culpa era seva per no reciclar i no dir a la gent que tenen que aprendre a reciclar. Els nens també van començar a plorar per els seus pares perquè, els hi ha donat moltíssima pena i el llop el que va fer es dir als seus amics que els ajudes a reciclar amb ells perquè si no podrien tenir vida. Tots els amics del llop, de la Marta, d’en Martí i dels pares, es van dedicar a reciclar i cada vegada hi havia més gent. Els que estaven reciclant només han reciclat un bosc però a mesura cada vegada s’estava reciclant més. Alguns estaven a la seva casa però el llop va anar a les cases i els hi va dir que tot depèn d’ells però no li han fet cas però quan es va anar van començar a plorar. I cada vegada més gent. La gent, s’estava animant i ja portaven casi tot el seu poble net. Van trucar a les fàbriques que paressin de treballar i que es posessin  a reciclar. Al principi van dir que no, però el llop va tenir que portar totes les fàbriques al futur però encara no volien reciclar. Desprès d’un mes ja van trobar que casi tota la seva ciutat ja estava reciclada. Però  el que va passar es que van venir turistes de fora i estaven tirant les escombraries.



Però els turistes van entendre ràpidament que si no reciclen no podrien viure, els netejadors van haver de netejar tots el edificis sense pagar-los. El llop estava molt content del seu poble però el poble no era seu i de sobte va baixar una nau espacial:
-Bon dia senyors que voleu en aquest poble?
-Nosaltres el que fem en el nostre poble és fer un concurs del poble més net i quan vam veure en la nostra xarxa que el vostre poble era el més net, hem tingut que venir a donar-vos el premi del poble més net que hagi hagut.




El llop els hi ha dit que s’han equivocat de poble però ells van assistir que no estaven equivocats que realment era el seu poble el més net i el regal era molts i molts de diners i una copa gegant d’or i el somni del llop que aquest seria el seu poble però el llop no s’ho acabava de creure li semblava que era un somni.
Tots estaven mirant quan li va regalar la copa gegant i els diners però va dir el llop que gràcies a en Martí i la Marta ha pogut tenir aquells diners la copa gegant d’or i que el poble sigui seu. I el que va fer es partir-ho tot amb tota la ciutat i que la copa l’han posat al gratacel més alt que ha existit. Després d’aquella agradable visita el llop va tenir que canviar el nom del poble i fins i tot el nom del bosc en comptes de Pedraforca el va canviar i així va ser com van poder ser feliços i van menjar anissos.

FINAL






3 comentaris:

  1. nu mes e llagit la primera part
    la primera part ma aradat una mica
    mol be 6e

    ResponElimina
  2. Van treballar molt per fer aquests contes!!

    ResponElimina