BIOGRAFIA DE JOSEP CARNER:
Josep Carner va néixer a Barcelona el 9 de febrer de
1884. Va ser un important poeta, periodista, autor de teatre i traductor
català. També se’l coneix com el “príncep dels poetes catalans”, perquè amb la seva obra va situar
la poesia catalana a l’alçada de la poesia europea del seu temps, emplenant amb
la seva saviesa els buits que havien deixat molts segles d’abandonament de la
llengua catalana.
Era fill únic
d’un matrimoni de classe mitja. El seu pare havia treballat com a redactor d’un
diari que es deia “El Correo Catalán” i havia dirigit una revista que es deia
“La hormiga de oro”, per la qual cosa des de ben petit va estar en contacte amb
la literatura i va manifestar la seva vocació. Als dotze anys ja
era col·laborador de la revista
"L'Aureneta” i als quinze anys va guanyar el seu primer premi als Jocs
Florals de Barcelona.
Es va llicenciar en Dret el 1902 i en Filosofia i Lletres el 1904 i va iniciar
la col·laboració com a periodista polític a "La Veu de Catalunya”.
La figura de Josep Carner com a poeta està vinculada al Noucentisme,
moviment polític i filosòfic engegat per intel·lectuals. Era amic i seguidor d’Enric Prat
de la Riba, creador de la Mancomunitat de Catalunya, una institució que va
governar Catalunya durant uns anys i que va ajudar a recuperar la Generalitat
de Catalunya, que s’havia perdut. També es va preocupar molt per l’enriquiment
de la Llengua Catalana i va col·laborar estretament amb Pompeu Fabra, que va
ser el creador del primer Diccionari de la Llengua Catalana.
Quan va esclatar
la Guerra Civil Espanyola es va exiliar. Primer va anar a Mèxic i després a
Brussel·les, on va morir l’any 1970.
Va escriure
moltes obres de diversos gèneres: teatre, prosa i, sobretot poesia. D’entre les
seves obres poètiques cal destacar “Els fruits saborosos”, “Auques i ventalls”
i “El bestiari”.
Vinga nois i noies... a treballar!!